Ramon Molera Pedrals (1922-1983)
L'inoblidable samideano Ramon Molera Pedrals (1922-1983) va participar activament al moviment esperantista, al qual es va dedicar amb abnegació des de la seva joventut.
Als seus darrrers anys de vida, Molera va fer realitat el seu estimat somni: crear una biblioteca d'esperanto, com si d'aquesta manera volgués retenir a les seves mans la grandiositat de la creació de Zamenhof que amb tant fervor sentia al seu interior.
Ramon Molera va treballar com a director d'una caixa d'estalvis i durant 30 anys va redactar la revista local La Tosca. Fundador del Esperanto-Grupo Moià, Molera va crear i dirigir l'únic curs oficial d'esperanto per correspondència d'Espanya, va col·laborar en la reorganització de HEJS (Hispana Esperantista Junulara Societo) i va conduir el curs d'esperanto publicat per la revista filatèlica Alhambra. Molera també ajudà en la reestructuració del moviment esperantista català i creà una oficina d'informació. Va ser l'ànima d'un curs d'esperanto en el programa setmanal Antena Esperantista a l'emissora de Vic i de La mondo estas popolo, un altre programa setmanal a la ràdio local de Moià. Ramon Molera, durant anys delegat de UEA, va viatjar per tota Europa i va donar conferències als grups d'esperanto de Zuric, Berna, Hamburg, Copenhaguen, Malmö, Aarhus, Oslo, Hannover, Estocolm, Linkoping, Hallebrottet o Lyon. També va participar en el seminari del 46è Germana Kongreso de Esperanto i va actuar com a peranto i col·laborador de les publicacions Heroldo, Oomoto, La Praktiko, IEKA (Internacia Esperanto-Klubo Automobilista), etc. El 1981 va ser nomenat president de la Universala Ligo.
D'altra banda, sempre va ser un col·leccionista apasionat i va fundar i redactar el butlletí Kolektado.
Però deixem que parli ell del seu esperantisme...
Un esperantista es confesa
Vaig aprendre esperanto quan era un noi de 15 anys i això va succeir al crític any de 1937. Des de llavors, la veritat és que ha plogut molt.
Durant la meva vida esperantista, vaig mirar de posar el meu granet de sorra a la tasca comuna de la nostra noble idea, i sincerament manifesto (confeso) que al començament confiava en convertir a l'esperantisme a tot el país en poc temps: després em vaig adonar de que la qüestió era més difícil del que suposava i amb el pas dels anys vaig aprendre que la humanitat no accepta amb facilitat les sol·lucions perfectes.
Pel meu afany de conèixer la creació d'en Zamenhof vaig haver de suar, vaig gastar diners, vaig treballar hores i dies, però mai podré pagar a l'esperanto les alegries que vaig viure gràcies al meu ideal.
El meu horitzó es va fer molt més gran, vaig fer amics a tot el món, vaig aprendre a pensar en clau internacional i vaig tenir motius per treballar per una idea digna. Milers i milers de cartes em van donar al llarg dels anys la sensació de bona voluntat i amistat; entre nosaltres no hi ha fronteres ni és important el color de la nostra pell ni les nostres creences polítiques o religioses. També vaig participar de congresos nacionals i internacionals; en el món de l'esperanto sóc feliç.
Durant la meva sincera activitat per la llengua internacional, fa 16 anys es va considerar que devia ajudar encarregant-me de tasques administratives de la Universala Esperanto-Asocio al meu país. Després va venir la representació de Heroldo, Scienca Revuo, etc.
No vaig poder refusar i durant el temps indicat vaig mirar de cumplir de la millor i més eficaç manera posible la meva tasca. La feina no sempre va ser fàcil, però el plaer va superar les dificultats.»
Basat en l'article d'Ana María Molera «Planlingva kolekto „Ramon Molera Pedrals”» pel llibre Instrui, dokumenti, organizi. Fest-libro por la 80a naskiĝtago de Claude Gacond, Bad Bellingen, Iltis, 2011.
